CICLE MITJÀ 19-20

COMPLEMENTÀRIA DE DRAMATITZACIÓ

HOLA A TOTS I TOTES! Avui des de l'assignatura de teatre ens ambientarem per Sant Jordi ja que aquesta setmana serà especial. 

Us deixo el guió d'una petita representació de la Llegenda de Sant Jordi. Llegiu-la i podeu demanar a la vostra família de representar-la.

El cavaller Sant Jordi.

Narrador: Hola. L’heroi d’aquesta història no és altre que el cavaller Sant Jordi.  I el lloc on va passar,  segons diu la tradició catalana,  fou al voltant de la vila de Montblanc. Voleu conèixer els personatges que hi surten ?

Drac: Jo sóc el drac que assolo els voltants de Montblanc, Sóc un monstre ferotge i terrible.   Puc caminar, volar i nedar, i tinc l'alè tant pudent que des d’Alfés se sent.

Princesa: Jo sóc la princesa Blancaflor. La més bella i polida de les donzelles del regne.

Rei:  Jo sóc el rei, el pare de la Blancaflor.  Un rei just que s’estima tota la gent del seu poble.

Narrador:  I voleu saber que va passar  ?  Doncs que molt a prop de la vil·la de Montblanc va aparèixer un drac ferotge de grans dimensions. Era tan gran que no acabava mai la gana. Es menjava les ovelles de dos en dos i els cavalls de mig en mig.

Rei:  Se’ns han acabat les ovelles !! Se’ns han acabat els cavalls . Se’ns han acabat  les vaques i el bous !! Només ens queda la verdura !!!

Narrador:  Quan els animals es van acabar el drac es volia menjar la gent del poble.

Rei: Estimat poble de Montblanc !!   Se’ns han acabat els animals i el drac es vol menjar tota la gent del poble. Hem pensat que  podríem donar una persona per dia per  matar la gana del drac. El problema és que no hi ha cap voluntari. Oi que no,  poble de Montblanc ?

Princesa  I si féssim un sorteig?   Aquell que surti elegit haurà de sacrificar-se pels altres.

Narrador: I així ho van fer.  Cada dia  abans de sopar es feia el sorteig i la persona  desafortunada  sortia de les muralles per anar a cercar el drac. I així  anaven passant els dies.  Tot semblava anar bé perquè el drac no feia malifetes  fins que va passar un fet  que va trasbalsar la història.

Rei: Estimat poble de Montblanc.  Avui  al sorteig li ha tocat a la meva filla, la princesa Blancaflor.

Narrador: Al vespre tothom va sortir a dir adéu a la princesa. Però vet aquí que mentre la Blancaflor caminava cap al drac  -que ja començava a ensalivar pensant en el sopar-  va aparèixer un cavaller  dalt d’un cavall portant una llança molt llarga i punxeguda.

Princesa:  Qui sou bon senyor?

Sant Jordi:  Sóc el cavaller Sant Jordi que he vingut per matar el drac i alliberar la ciutat.

Narrador: La fera va presentar-se, amb gran horror de la donzella.  El cavaller la va escometre i d'una llançada la va malferir.  El  drac espantat fugia i el cavaller el perseguia.

Sant Jordi: Maleït drac, no fugis, covard !!

Narrador: Finalment  d’una bona bastonada va deixar el drac ben defallit  El cavaller, que era Sant Jordi, lligà la bèstia pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat. El monstre va seguir tot manso i amb el cap baix  a la princesa. Tot el poble de Montblanc, que havia vist la baralla des de les muralles ja esperava amb el braços oberts la donzella i el cavaller. Quan van deixar el drac al mig de la plaça la gent es va tirar contra la fera, de tal manera que la van fer a bocins i aquella nit tothom va sopar drac a la brasa.

Rei: Com a rei us dono les gràcies i us demano que us caseu amb  la meva filla, la princesa.

Sant Jordi: Moltes gràcies majestat, però no la mereixo.  He tingut l’ajut de Déu que ha volgut alliberar la ciutat del drac ferotge i no mereixo cap premi. 

Narrador: Aleshores, Sant Jordi desaparegué misteriosament, talment com havia aparegut.  La gent del poble agraïda va escriure aquesta història per tal que mai s’oblidés la valentia del cavaller que va matar el drac. I conte contat  ja està acabat. I si  us voleu divertir tots junts podeu aplaudir.

Si voleu als comentaris de la publicació del bloc podeu escriure quin personatge ha fet cadascú i com us ho heu passat.